Detall de l'absis de l'església de Santa Eulàlia, d'Erill la Vall

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Santa Maria d'Avià, Berguedà


L'església de Santa Maria es troba situada prop del poble d'Avià i al costat d'un bosc d'alzinars en un indret tranquil i amb una bona panoràmica de la Serra de Queralt.


Aquesta església es trobava situada dins el límits de l'antic comtat de Berga i sota la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d'Urgell.
El lloc d'Avià, s'esmenta per primera vegada el 893 com el terme d'una donació privada al monestir de Sant Llorenç prop de Bagà.
La primera referència documentada de l'església de Santa Maria és de l'any 983, en l'acta de consagració de l'església de Sant Llorenç prop de Bagà com una donació, juntament amb terres, masos, vinyes, delmes i primícies.
L'any 1290 Pere d'Urtx, bisbe de la Seu d'Urgell, amb el consentiment del prior i capítol de la Seu, confirmà i donà al monestir de Sant Llorenç prop de Bagà i al seu abat Berenguer III, l'església de Santa Maria d'Avia.
L'any 1312 mantenia encara la seva categoria parroquial segons confirma la visita al deganat de Berga d'aquest any, i pagava sis lliures anuals. Avui l'església depèn de la parroquial de Sant Martí d'Avià amb caracter de sufragània.

La part frontal i el lateral amb la porta d'accés

L'edifici consta d'una nau única que és ampliada, a llevant, per un absis semicircular realçat, que és tan alt i gairabé tan ample com la nau. La unió entre amdós cossos d'edifici es fa directament a través de l'arc d'obertura de l'absis, sense que hi hagi cap ressalt que fagui la degradació.

Detall de l'absis, on s'observa que és gairabé tan ampla com la nau

L'absis amb la finestra de doble esqueixada

La nau és coberta amb una volta de canó de mig punt, reforçada amb dos arcs torals que arrenquen d'una simple imposta; l'absis és abrigallat amb una volta que excedeix el quart d'esfera.
La llum penetra a l'interior del temple a través de cuatre finestres: dues al mur de migdia, una al mur de ponent i la restant al centre del absis. Totes tenen doble esqueixada i són rematades, a l'exterior, amb dos arcs de mig punt, dels quals l'intern és monolític, mentre que l'extern és extradossat amb dovelles.
La porta d'accés, que és situada al mur de migjorn és formada per dos arcs de mig punt adovellats i en degradació, que arrenquen d'una simple imposta.


Detall de la porta d'accés al temple

Detall del pany i la ferramenta de la porta

Els murs que tanquen la nau, tant a llevant com a ponent depassen l'alçada de la teulada. En el mur frontal s'adreça un campanar de espadanya de dues obertures, que són acabades amb arcs de mig punt fets amb petites dovelles.

 Detall del campanar d'espadanya de dues obertures

L'únic element decoratiu que embelleix els paraments exteriors consisteix en una cornisa, en pla i xamfrà, que recorre els murs laterals i l'hemicicle de l'absis sota el ràfec de la teulada, amb la interposició d'una filada de lloses.
L'edifici ha estat aparellat amb carreuons de mides força reduïdes, ben escantonats, solidament lligats amb un morter de textura molt sorrenca.
Aquesta construcció és una obra unitària que, per les seves característiques, respon a una refecció realitzada cap a la meitat del segle XII i cenyint-se als corrents estilístics que imperaven en el món rural.


Detall de les finestres


Interior de l'església

Còpia de la taula pintada per el "Mestre d'Avià". La original és conserva al Museu d'Art de Catalunya.

Detall de la porta


Aquesta esglèsia sofrí les tràgiques conseqüències de la guerra de 1936 al 1939, la qual va quedar bastant malmesa i convertida en magatzem.
Després de l'any 1970 la Diputació de Barcelona hi dugué a terme uns importants treballs de restauració, i que van esser inaugurats el 14 de Maig de 1973, i que la retornà al culte.

 La Serra de Queralt des de Santa Maria d'Avià

Com arribar-hi.  
S'si arriba fàcilment des de Berga per la carretera en direcció a Solsona. En arribar al km. 39, a mà esquerra, hi ha el trencall que porta a Avià, des d'on cal seguir pel carrer de Santa Maria, que s'inicia davant l'església parroquial, fins arribar, en poc de cinc minuts, a la capella.

(Font del texte i per a més informació: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana)

Reportatge realitzat al Setembre del 2011